Història General
Ja s’apropava l’estiu, Sandra Gómez, filla de l’acual president Yael Gómez, sortia del penúltim dia d’escola, anava a 2n d’ESO i tenia moltes ganes d’estiu. En sortir per la porta de l’institut, li va soptar veure una furgoneta blanca amb els vidres de les finestres tintats, no li va donar molta importància, fins que va començar a caminar cap a casa seva i la furgoneta la va començar a seguir. Es va aturar per esperar que el semàfor es poses en verd, i es va quedar de pedra perque la furgoneta també es va aturar. Tot va ser molt ràpid, la porta es va obrir i una mà la va estirar cap a dintre. Un cop dins la van adormir. Va despertar a una casa en ruines, i molt poc mantenida que encara li va donar més desconfiança. El seu pare es va posar molt nerviós i es va preocupar, així que va decidir avisar a les autoritats, més concretament els detectius més valorats de Catalunya. A tot això, la segrestadora ja l’havia matat.
Sandra Gómez:
Avui és un dia diferent, estic molt contenta perquè només falten tres dies per l’estiu i per poder quedar amb les meves amigues.
Ja són les cinc! Ja he de anar a casa que el meu pare m’espera per anar a un event amb els seus amics de la feina. Primer aniré a comprar-me el berenar. Mentre em menjo el meu donut de xocolata i pujo el carrer de Joanic, al costat de casa, al semàfor, hi ha una furgoneta, que ja portava una estona mirant, portava desde l’escola seguint-me. Es una furgoneta blanca amb els vidres tintats, no em fa gaire gracia, millor creuo i entro a casa ràpidament, però abans de arribar, sento com una mà m’estira cap a dins, i una esgarrifança freda recorre tot el meu cos i després em posen un drap a la cara i m’adormo. No recordo res, no sé que ha passat, només sé que estic a un soterràni molt estrany, molt fosc i tinc por, seguidament sento com si algú estigues afilant un ganivet, escolto que ve algú, cada cop s’acosta més, em va el cor a mil! De sobte tot s’ha fet fosc. M’han matat.
Segrestadora:
És época d’estiu, els nois i noies queden, i és una de les ocasions en que pots emportar-te’n un a casa, i més, a la filla de l'actual president, Sandra Gómez. Ella va a 2n d’ESO, a l’institut Súnion. Sempre, en acabar l’escola, baixa pel carrer de la Catedral de Santa Maria i puja fins arribar a arribar a casa seva, al carrer de la Força, número 122. Sempre està ple de vigilància. Avui, després de mesos preparant-ho, tinc l’intenció de raptar-la, i més tard matar-la. Tinc preparat el cloroform, i l’arma amb la que li trauré la vida, una destral. La veig, està caminant, com sempre, cap a casa seva, s’ha parat, és la meva. Ja la tinc. Acabo d'arribar a casa, a ella l’he deixat a soterrani, lligada a una cadira. Estic afilant la destral, just quan desperta. No pensaba que la policía i el president tardessin tant en arribar. També havia plantejat la seva mort, però no ha sigut possible, ja que en un tres i no res ja m’havien agafat. Crec que amb una mort en tinc prou, al menys, per ara.
Firmat yael Gómez.
Uff, perfi! Ja e acabat els informes dels pebrots. Porto tota la tarda fent feina. No sé perquè vaig decidir a nominarme per ser president, pero al cap i a la fi no esta tant malament...deu meu!!! si que es tard, son les 4 i quart i jo hauria d ‘haver acabat a les 2 del mitg dia.
mira es igual, m’envaig a casa i dino que no puc mes, pero avans truco a la Sandra…
ui no contesta, potser no te cobertura, doncs espero uns minutets aveure si despres l’agafa.
…
Va sandra agafa el punyetero telefon, millor que truqui a la policia, més aviat a un detectiu, perque aixo ja em preucupa massa, es que ja hauria d’estar a casa!! I si ella agues quedat amb la seva colla d’amics m’hauria avisat, sempre va preparada per tot, desde petita que es previsora i dubto que s’agi quedat sense bateria , perque el mobil sempre el carrega per la nit i qüasi no el fa servir, nomes per avisarme d’alguna cosa o trucarme. Aii, Aii, Aii!! tinc por del que li pot haver passat.
…
Si? M’escolta?!...soc Yael Gomez el president de girona. Miri la meva filla, Sandra Gomez, a desaparegut; i si ho se amb certesa.
Gracies i si us plau, vosté intenti fer tot el possible per trobar a la meva filla.
…
Com?! A localitzat a la meva filla!! Si si ja estic sortit del edifici vinc correns, fare tot el que calgui per salvarla!
…
Sandra! Filla no!!! No tenvagis! T’estimo més que a tot, i alla on vagis RECORDEM…
Noto com la sandra va perdent l’anima i mort… no tinc res a fer es massa tard.
Detectiu:
Sento el teléfon sonar, cosa bastant habitual ja que sóc dels detectius més ben valorats de Catalunya, però quan veig el número que m’està trucant hem sorpenc és el número de l’actual president de Girona, Yael Gómez! Pensava que el president ja tenia el seu detectiu personal… Agafo la trucada ràpidament per no fer-lo esperar. La seva veu sembla d’histèric, penso, està molt nerviós, les seves paraules van ser molt clares “La meva filla està desaperaguda!” Després de dir-ho casi 4 vegades li demano que es calmi, però ell no hem fa cas, i continua dient, “Que no entens, ha desaparagut!”Li demano per segona vegada que es calmi, aquella vegada hem va fer cas, li dic que m’expliqui detalladament la situació. Començo a investigar al carrer on es trobal’escola de Snadra, la filla del presiden. Decideixo seguir les passes que fa normalment la filla del president per tornar a casa. Al semafor casi al costat de casa seva noto una marca negra al terra com si un cotxe havés derrapat ràpidament, hem va semblar curiós, així que decideixo seguir les pistes que havia deixat el cotxe. Semblava que qui havés segrastat la filla del president no era un expert, ja que he pogut arribar ràpidament en una casa. Aquella casa es trobava a les a fores de la ciutat de Girona, no era un lloc on molta gent passava. Quan hi he arribat era de dia, i en la primera cosa en la qual m’he fixat va ser que hi havia una figura dintra de la casa, ho he vist gràcies a les finestres trencades en les quals no hi ha ni vidres, ni cortines. M’apropo una mica a la casa, no va ser molt difícil trobar el cos de la nena desaparaguda, que desgraciadament ja estava morta, semblava una mort violenta i mentres penso amb quina arma l’assasí la podria haver matat sento un soroll, atravesso un passadís oscur i hem trobo amb aquella figura que havia vist abans per la finestra. Li demano que estava fent en aquella casa, però no calia una explicació, ja que es va delatar ella sola amb la taca de sang que tenia a la galta esquerra. Desprès de alló hem preocupo de trocar al president i condanar, amb pena de mort l’assassina.
