Aquest és el nostre tatre històric!
Guió
narrador: Un dia, a l’any 840 d.C, producte de l’amor entre Sunifred I d’Urgell i Ermessenda, va nèixer un nen anomenat Guifré.
mare: el nostre nadó ha sortit ben aixerit Sunifred!
pare: sí! N’estic ben segur de que serà un home honest i de profit, serà un gran guerrer, enrriquirà la nostra família i engrandirà les terres del comtat.
mare: També espero que sigui un bon marit i que tingui una bona descendència per seguir el nostre llinatge.
pare: espero que faci igual o millor que nosaltres que ja ho hem fet força bé!
narrador: va anar creixent, i poc a poc va aprendre tots els coneixements que li feien falta per arribar a ser qui va ser.
narrador: va tindre una bona infància i després quan ja era més gran va arribar a un càrrec de poder molt important.
Carles el Calb: avui ens reunim per donar-li l’honor dels territoris francesos a un dels millors guerrers i governants d’aquestes terres, el gran Guifré el Pilòs, què a partir de aquest dia tan memorable dirigirà les terres de Flandes, conquerirà nous grans territoris i de segur que ens farà gaudir de una bona època per a les nostres terres i comunitats. I serà un gran honor per a mi, Carles el Calb, conorar-lo rei de Flandes. Pel poder que tinc otorgat jo et nomeno rei de Flandes.
Guifré el Pilòs: moltes gràcies se magestat! m’honrra de valor poder formar part d’aquesta comunitat, poder dirigir, indicar i donar ordres a tothom qui visqui aquí i també esforçar-me al màxim per a que siguin els millors anys viscuts de totes les persones a aquestes terres.
Carles el Calb: doncs que així sigui!
narrador: el seu regnat va durar uns quants anys fins que a l’any 897 en una guerra contra els musulmans va ser ferit i va morir.
musulmà: Tú, Guifré el Pilòs, ets un fill de meuca mereixes morir de la manera més dolorosa així que jo et mataré!
narrador: així és com la llegenda diu que va morir…
narrador: la llegenda explica que en una guerra on Guifré va ser ferit i va demanar un escut, el rei li va donar el seu escut i va mullar la seva mà a la sang del comte i va dibuixar quatre barres a l’escut. Però en realitat només és una llegenda, no és veritat, en veritat li va entregar l’escut.